NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


lunes, 7 de junio de 2010

DÍA A DÍA / DIA A DIA


Una semana, una semana entera tardaron tus pétalos a sonreír a la vida mientras el abrigo del frío rozando tu piel me recordaba que el otoño era ya una realidad.
Día a día robé tu belleza para poder verlo aquí en el blog, mientras tu fragilidad luchaba contra el tiempo y tu blanco coquetea con la luna, logrando que su luz besara tus curvas.
Minuto a minuto tomaste del aire la esperanza y la fuerza para ganarle al tiempo una batalla prácticamente perdida!

Una setmana, una setmana sencera van trigar els teus pètals a somriure a la vida mentre l'abric del fred fregant la teva pell em recordava que la tardor era ja una realitat.
Dia a dia vaig robar la teva bellesa per a mostrar-la aquí en el bloc, mentre la teva fragilitat lluitava contra el temps i el teu blanc coquetejava amb la lluna, assolint que la seva llum besés les teves corbes.
Minut a minut vas prendre de l'aire l'esperança i la força per a guanyar-li al temps una batalla gairebé perduda!


domingo, 6 de junio de 2010

MIEDO / POR


Es el miedo el que te despierta aterrorizado en medio de la noche, el mismo que te obliga a que cada mañana recibas el amanecer solo ante tu ventana, el que te acompaña cuando la miras y te invade cuando la recuerdas.
Es el medo el que te araña el corazón sólo con decir su nombre y te hace pequeño con el simple pensamiento de su presencia, el que te inunda de oscuridad aun estando en pleno día y te llena de incertidumbre cada minuto de tu vida.
Es el miedo el que llena tu garganta y te ahoga un "te quiero", el que cubre tus ojos de lágrimas al verla hablar con otros, el que te hiere, te ofende, te daña, te pierde en el desierto del silencio.

És la por la que et desperta aterrit enmig de la nit, la mateixa que t'obliga a que cada matí rebis l'alba sol davant la teva finestra, la que t'acompanya quan la mires i t'envaeix quan la recordes.
És la por la que et aranya el cor només amb dir el seu nom i et fa petit amb el simple pensament de la seva presència, la que t'inunda de foscor fins i tot estant en ple dia i t'omple d'incertesa cada minut de la teva vida.
És la por la que omple la teva gola i t'ofega un "t'estimo", la qual cobreix els teus ulls de llàgrimes en veure parlar amb altres, la que et fereix, t'ofèn, et fa mal, et perd en el desert del silenci.

sábado, 5 de junio de 2010

ENSEÑAME /ENSENYA'M


He visto en tus ojos el calor del amor mientras mis palabras se clavan como puñales en tu corazón, he tocado tus lágrimas mientras mi silencio quebraba tu alma, he sentido el dolor de mi desprecio en la tristeza de tu sonrisa y aun así continuas iluminando los momentos en los que el destino nos cruza, mantienes la fuerza del correspondido y la alegría del amado. Por favor, enséñame a amarte para llegar a darte aun que sólo sea la mitad de todo lo que tu me das.

He vist en els teus ulls la calor de l'amor mentre les meves paraules es claven com punyals en el teu cor, he tocat les teves llàgrimes mentre el meu silenci trencava l'ànima, he sentit el dolor del meu menyspreu en la tristesa del teu somriure i tot i així continues il.luminant els moments en que el destí ens creua, mantens la força del correspost i l'alegria de l'estimat. Si us plau, ensenya'm a estimar-te per arribar a donar-te encara que només sigui la meitat de tot el que tu em dones.

MI GUITARRA / LA MEVA GUITARRA


Eres mi fiel amiga, una continuación de mi cuerpo, mi voz cuando la palabras se niegan a salir de mi garganta. Cuando estamos juntos somos uno solo, tus curvas se adaptan a mi cuerpo haciendo que no quede ni un hueco por donde pasar el aire. Son tus cuerdas la melodía de mis dedos, la música de mi alma, el latido de mi corazón.

Ets la meva fidel amiga, una continuació del meu cos, la meva veu quan la paraules es neguen a sortir de la meva gola. Quan estem junts som un de sol, les teves corbes s'adapten al meu cos fent que no quedi ni un buit per on passar l'aire. Són les teves cordes la melodia dels meus dits, la música de la meva ànima, el bategat del meu cor.

viernes, 4 de junio de 2010

LA MÁS BELLA MELODÍA / LA MÉS BELLA MELODIA



El sol poco a poco salía por el horizonte, mientras tus aguas bañaban mis pies y mi mente navegaba en mil sueños, volando cerca de las nubes, rozando la felicidad con mis alas.
El tiempo se paró para columpiarme en sus brazos, mientras el mundo seguía girando para mostrarme todas la maravillas que él posee y brindarme la ilusión y la esperanza de su mar.
La luna aún en el cielo bailaba con su amado y de su baile salía la más bella melodía!

El sol de mica en mica sortia per l'horitzó, mentre les teves aigües banyaven els meus peus i la meva ment navegava en mil somnis, volant prop dels núvols, fregant la felicitat amb les meves ales.
El temps es va parar per a gronxar-me en els seus braços, mentre el món continuava girant per a mostrar-me totes la meravelles que ell posseeix i brindar-me la il·lusió i l'esperança del seu mar.
La lluna encara en el cel ballava amb el seu estimat i del seu ball sortia la més bella melodia!

jueves, 3 de junio de 2010

VUELOS / VOLS


Amanece un nuevo día y la imaginación ya me brinda uno de los mejores vuelos que nunca pudiera soñar, las nubes se retiran para que ni el aire moleste el suave deslizar de las alas de Morfeo.
Si vivir es un sueño no quisiera despertar nunca!

Clareja un nou dia i la imaginació ja em brinda un dels millors vols que mai pogués somiar, els núvols es retiren perquè ni l'aire molesti el suau lliscar de les ales de Morfeo.
Si viure és un somni no voldria despertar mai!

miércoles, 2 de junio de 2010

TRES DESEOS / TRES DESITJOS


Que la flor de la salud florezca cada día como si de un nuevo se tratara.
Que el dinero las riegue, lo suficiente para que tus sueños se vayan cumpliendo, pero sin llegar a ahogarlos.
Que el amor sea el abono que las nutra, haciendo de sus vidas un eterno paraíso!
 
Que la flor de la salut floreixi cada dia com si d'un nou es tractés.
Que els diners les regui, el suficient per que els teus somnis es vagin complint, però sense arribar a ofegar.
Que l'amor sigui l'abonament que les nodreixi, fent de les seves vides un etern paradís!


martes, 1 de junio de 2010

TU MIRADA / LA TEVA MIRADA


Tu mirada, perdida en un horizonte de mil sueños mientras tu mente todavía navega por la historia y el pasado.
Tu mano, sostiene tu rostros y entre tus dedos se esconden las lágrimas que vas rebosar y las sonrisas que vas ocultar.

La teva mirada, perduda en un horitzó de mil somnis mentre la teva ment encara navega per la història i el passat.
La teva mà, sosté el teu rostres i entre els teus dits s'amaguen les llàgrimes que vas vessar i els somriures que vas amagar .

sábado, 29 de mayo de 2010

MIRANDO AL MAR / MIRANT AL MAR


Estaba mirando al mar, con la única intención de ser parte de él, de ser un pez que navegara entre sus olas, y el horizonte me regaló la cálida caída del sol, el suave movimiento de los rayos cayendo sobre su cuerpo, sobre las curvas que la discreta tormenta comenzaba a fraguar, y noté como mi cuerpo se fundía en la arena, siendo parte, no del mar, si no del amor con el que la naturaleza besaba estas aguas.

Estava mirant al mar, amb l'única intenció de ser part d'ell, de ser un peix que navegués entre les seves ones, i l'horitzó em va regalar la càlida caiguda del sol, el suau moviment dels rajos caient sobre el seu cos, sobre les corbes que la discreta tempestat començava a fargar, i vaig notar com el meu cos es fonia en la sorra, sent part, no del mar, si no de l'amor amb el qual la naturalesa besava aquestes aigües.

viernes, 28 de mayo de 2010

EL HOMBRE PÁJARO / L'HOME OCELL


Sé que soy diferente a todas ustedes pero también soy diferente a todos ellos, me llaman "el hombre pájaro" por que mi imaginación vuela junto a sus plumas, cuántas veces soñé con poder bailar junto a vosotros entre las nubes y cantar cuando rompe el alba su dulce melodía.
Sé que soy diferente a todas vosotras, pero me aceptáis como soy, sin rechazos ni preguntas y cuando llego me abrazáis como ese hermano que hace años que no se veis y brindáis la bienvenida de alegría y afecto!

Sé que sóc diferent a totes vosaltres però també sóc diferent a tots ells, em criden "l'home ocell" per que la meva imaginació vola al costat de les vostres plomes, quantes vegades vaig somiar amb poder ballar al costat de vosaltres entre els núvols i cantar quan trenca l'alba la vostra dolça melodia.
Sé que sóc diferent a totes vosaltres, però vosaltres m'accepteu com sóc, sense rebutjos ni preguntes i quan arribo m'abraceu com a aquest germà que fa anys que no es veu i regueu la benvinguda d'alegria i afecte!