AMISTAD / AMISTAT

Cuando el sol cae y las penas llegan, tu suavidad es la mano que me acoge, la pureza de tu amistad es la luz de la luna que ilumina aunque el camino esté oscuro y tu perfume el guía que me muestra mi futuro.

Cuando la alegría inunda mi vida tu eres la fuerza que me empuja a conseguir las metas más difíciles, el coraje que me invade para enfrentarme a cualquier bache del camino, la vitalidad que llena mis venas para hacer me triunfar.

Es por ello amistad por la que hoy como cada día me sacias con tu eterna amabilidad!

Quan el sol cau i les penes arriben la teva suavitat és la mà que m'acull, la puresa de la teva amistat és la llum de la lluna que il·lumina encara que el camí estigui fosc i el teu perfum el guia que em mostra el meu futur.

Quan l'alegria inunda la meva vida tu ets la força que m'empeny a aconseguir les metes més difícils, el coratge que m'envaeix per a enfrontar-me a qualsevol sot del camí, la vitalitat que omple les meves venes per a fer-me triomfar.

És per això amistat per la qual avui com cada dia em sadolles amb la teva eterna amabilitat!

CAE EL SOL / CAU EL SOL

Cae el sol en mi espalda y con él el día se escapa entre mis dedos para entregarme a un mundo de sueños en el que los más bellos colores arden en el cielo.

Se esconde el sol frente de mis ojos y con él la luna comienza a besar al aire, inundando con su perfume, mezclando su aroma con el dulce olor de las flores y la humedad del río empapando mi cara.

Cau el sol a la meva esquena i amb ell el dia s'escapa entre els meus dits per a lliurar-me a un món de somnis en el qual els més bells colors cremen en el cel.

S'amaga el sol enfront dels meus ulls i amb ell la lluna comença a besar l'aire, inundant-ho amb el seu perfum, barrejant la seva aroma amb la dolça olor de les flors i la humitat del riu xopant la meva cara.

TU PUENTE / EL TEU PONT

Cuando el río de la vida arrastre bajo tus pies el dolor y el agua inunde tu corazón, cuando las rocas de la ribera te parezcan tan resbaladizas que te impidan avanzar y frente a ti el horizonte se desdibuje, cuando la vegetación te asfixie y sientas que no puedes más, mi mano será tu puente, confía en ella y la verás!

Quan el riu de la vida arrossegui sota els teus peus el dolor i l'aigua inundi el teu cor, quan les roques de la ribera et semblin tan relliscoses que t'impedeixin avançar i enfront de tu l'horitzó es desdibuixi, quan la vegetació t'asfixiï i sentis que no pots més, la meva mà serà el teu pont, confia en ella i la veuràs!

YA CASI... / JA GAIREBÉ...

Ya casi en el olvido los días de verano en los que la brisa murmuraba tu nombre en mi oído, apenas congelados los más bellos recuerdos con el frío de tu invierno en el que el silencio reina, marchita la flor que la pasión abonó buscando en nuestros corazones el último rayo de sol.

Ya casi encontrado el calor de nuestras almas, en la luz de tu mirada que mi cielo ilumina, cuando la niebla se vacía ante los primeros rayos del día y la nieve brilla como nunca, con el olor de la leña al fuego y todos a su alrededor reunidos, con el sabor del café caliente abrazado entre tus dedos.

Ja gairebé en l'oblit els dies d'estiu en els quals la brisa murmurava el teu nom en la meva oïda, tot just congelats els més bells records amb el fred del teu hivern en el qual el silenci regna, pansida la flor que la passió va abonar buscant en els nostres cors l'últim raig de sol.

Ja gairebé trobat la calor de les nostres ànimes, en la llum de la teva mirada que el meu cel il·lumina, quan la boira es buida davant els primers rajos del dia i la neu brilla com mai, amb l'olor de la llenya al foc i tots al seu al voltant reunits, amb el sabor del cafè calent abraçat entre els teus dits.

IGUALES / IGUALS

Nunca pensé que las diferencias pudieran hacernos tan iguales, que en tu rostro viera mi rostro y en tu mirada mi alma.

Nunca hubiera imaginado que la noche y el día pudieran parecerse tanto que ni la luna y ni el sol ni los astros distinguieran sus luces.

Nunca podría haber soñado que las dos caras de una moneda se miraran a los ojos hasta sentir que los corazones se unían en un único latido.

Mai vaig pensar que les diferències poguessin fer-nos tan iguals, que en el teu rostre veiés el meu rostre i en la teva mirada la meva ànima.

Mai hagués imaginat que la nit i el dia poguessin semblar-se tant que ni la lluna i ni el sol ni els astres distingissin les seves llums.

Mai podria haver somiat que les dues cares d'una moneda es miressin als ulls fins a sentir que els cors s'unien en un únic batec.

ESCONDIDO / AMAGAT

Escondido tras las sombras de cristal, a kilómetros de mí y en el anonimato del silencio, me observas, me lees, me estudias... y todo ello con el miedo a pronunciar palabra alguna.

Oculto entre la multitud que la inmensidad del mundo te ofrece decides a diario callar lo que a gritos sellan tus labios, ahogar entre susurros lo que el espacio me impide oír, tapar en la noche lo que ni la luz del día me permite contemplar.

Es el miedo quien te guia cuando entre mis líneas te pierdes? Es la falta de valor lo que te impide hacerte real? Es a caso mi presencia lo que te llega intimidar?

No juzgues en la distancia lo que no eres capaz de conquistar, no sueñes con la mañana lo que en la noche te niegas a aceptar, no enmudezcas las palabras que al aire quieras lanzar...

Amagat darrere les ombres de cristall, a quilòmetres de mi i en l'anonimat del silenci, m'observes, em llegixes, m'estudies... i tot això amb la por a pronunciar paraula alguna.

Ocult entre la multitud que la immensitat del món t'oferix decideixes diàriament callar el que a crits segellen els teus llavis, ofegar entre murmuris el que l'espai m'impedeix escoltar, tapar en la nit el que ni la llum del dia em permet contemplar.

És la por qui et guia quan entre les meves línies et perds? És la falta de valor el que t'impedeix fer-te real? És a cas la meva presència el que t'arriba intimidar?

No jutgis en la distància el que no ets capaç de conquistar, no somiïs amb el matí el que en la nit et negues a acceptar, no emmudeixis les paraules que a l'aire vulguis llançar...

EL TIEMPO / EL TEMPS

Loco y diminuto bromista que tras unas manillas te escondes, atleta de mil carreras, después de ti las luces borran y a tu paso el presente se convierte en pasado.

Arena que el viento mueve, meta que se pierde en el horizonte, deseo inalcanzable, amante fugitivo ... eres el rey de nuestras vidas y el mendigo de nuestras almas!

Boig i diminut bromista que darrere unes manetes t'amagues, atleta de mil carreres, després de tu les llums s'esborren i al teu pas el present es converteix en passat.

Sorra que el vent mou, meta que es perd en l'horitzó, desig inalcanzable, amant fugitiu... ets el rei de les nostres vides i el captaire de les nostres ànimes!

EL ROSTRO / EL ROSTRE

No, no te descubras aún el rostro! Déjame que imagine tu sonrisa, tu expresión al mirar la luna. Dame una última oportunidad de soñar con tu barbilla y esta nariz graciosa que recorre el aire buscando mi rastro. Sólo un minuto más para que pueda imaginar tu pelo enmarcando tu cara.

No, no et descobreixis encara el rostre! Deixa'm que imagini el teu somriure, la teva expressió al mirar la lluna. Dóna'm una última oportunitat de somiar amb la teva barbeta i aquest nas graciós que recorre l'aire buscant el meu rastre. Només un minut més perquè pugui imaginar el teu pèl emmarcant la teva cara.

DE DULCE NATA / DE DOLÇA NATA

De dulce nata rodeaste mi corazón el día en que te conocí, de cariño y suavidad aliñaste mi vida y con la más bella de las sonrisas coronaste ese momento.

De dulce fueron los días en los que aprendí a conocerte, en los que la vida sembraba la alegría que aún hoy saboreo y aquellos paseos en los que no era necesario hablar y aún así nos dijimos tanto!

De dolça nata vas envoltar el meu cor el dia en què et vaig conèixer, d'afecte i suavitat vas amanir la meva vida i amb el més bell del somriure vas coronar aquell moment.

De dolç van ser els dies en els quals vaig aprendre a conèixer-te, en els que la vida sembrava l'alegria que encara avui assaboreixo i aquells passejos en els quals no era necessari parlar i encara i així ens vam dir tant!

EL DÍA QUE EMPIEZA / EL DIA QUE COMENÇA

Apenas empiezo a abrir los ojos y ya me deslumbra la luz de tu belleza deslizándose entre las sombras, todo ello con la loca intención de adelantarme la alegría del día que comienza.

Todavía no he salido del dulce mundo de los sueños y el cielo de tus ojos ya me sonríe como preludio del maravilloso día que nos espera.

Tot just començo a obrir els ulls i ja m'enlluerna la llum de la teva bellesa lliscant-se entre les ombres, tot això amb la boja intenció d'avançar-me l'alegria del dia que comença.

Encara no he sortit del dolç món dels somnis i el cel dels teus ulls ja em somriu com preludi del meravellós dia que ens espera.