AUN EN LA OSCURIDAD / ENCARA EN LA FOSCOR

Aún en la oscuridad, cuando las luces duermen y sólo con el suave reflejo de la luna en tu rostro, tu luz propia irradia serenidad, es tu sombra la que da cobijo a mi alma cuando llora y tus ojos los que la contemplan cuando vuela, es tu calor la que en el frío invierno me acoge y tus manos las que me ayudan cuando me caigo, eres el amigo que nunca me falla, el hombro en el que encuentro apoyo y la sonrisa que me contagia.

Encara en la foscor, quan les llums dormen i només amb el suau reflex de la lluna en el teu rostre, la teva llum pròpia irradia serenitat, és la teva ombra la qual dóna recer a la meva ànima quan plora i els teus ulls els què la contemplen quan vola, és la teva calor la qual en el fred hivern m'acull i les teves mans les què m'ajuden quan caic, ets l'amic que mai em falla, el muscle en el què trobo suport i les somriure que em contagia.

TE HE BUSCADO /T'HE BUSCAT

Entre reflejos de paraísos y en la luz del alba, en las estrellas de una noche oscura y en la arena del desierto, más allá del infinito y en las cimas inalcanzables, en las nuves del cielo y en los petalos de una rosa... te he buscado en los recuerdos y en las cartas del futuro, en los sueños de princesas y en los cuentos de hadas, en la radio y en revistas, en el cuerpo y en el alma... he recorrido paises y caminado en mil veredas, paseado por las playas y saltado por lo montes... he volado entre las sombras y me he cegado al pasar por el sol, descubierto mil fragáncias y rozado la eternidad... y ha sido aquí, justo a mi lado donde te logré encontrar!

Entre reflexos de paradisos i en la llum de l'alba, en les estrelles d'una nit fosca i en la sorra del desert, més enllà de l'infinit i als cims inabastables, en núvols del cel i en els pètals d'una rosa ... t'he buscat en els records i en les cartes del futur, en els somnis de princeses i en els contes de fades, a la ràdio i en revistes, en el cos i en l'ànima ... he recorregut països i caminat en mil camins, passejat per les platges i saltat per muntanyes ... he volat entre les ombres i m'he encegat en passar pel sol, descobert mil fragàncies i fregat l'eternitat ... i ha estat aquí, just al meu costat on et vaig aconseguir trobar!

BAJO TU VENTANA / SOTA LA TEVA FINESTRA

He visto caer la noche en tus cortinas, dejando que las luces artificiales las tiñan de imaginación trazando en sus hilos bordados de sueños.

He creido encontrar la luna durmiendo en tus parpados, mientras un mundo de belleza es acunado entre tus ojos, y nadado en el mar de tu soledad en la oscuridad del silencio.

He rozado con mis dedos la suavidad de tu sonrisa, creyendo encontrar en ella el Edén terrenal.

He llegado al mismo centro del universo y encontrado el porqué aun se expande, he conocido la fuerza del amor y el poder del odio, me he abrigado en felicidad y cerrado ante la soledad y todo ello sentada en aquel viejo bar mientras la luna se bañaba en mi vaso.

He vist caure la nit a les teves cortines, deixant que les llums artificials les tenyeixin d'imaginació traçant en els seus fils brodats de somnis.

He cregut trobar la lluna dormint a les teves parpelles, mentre un món de bellesa és bressolat entre els teus ulls, i nedat al mar del teu soledat en la foscor del silenci.

He fregat amb els meus dits la suavitat del teu somriure, creient trobar-hi l'Edèn terrenal.

He arribat al mateix centre de l'univers i trobat el perquè encara s'expandeix, he conegut la força de l'amor i el poder de l'odi, m'he abrigat en felicitat i tancat davant la soledat i tot això asseguda en aquell vell bar mentre la lluna es banyava en el meu got.

PPELDAÑOS DE LA VIDA / GRAONS DE LA VIDA

Cuando el color viste de alegría tus fantasías y el barco de la felicidad te permite navegar por el mar de los sueños, tu mirada se convierte en la paleta de un pintor.

Cuando la luz besa tu frente con la suavidad del afecto y las sombras hacen de tu rostros el más bufón de los lienzo, tu sonrisa es el faro que en la noche me guía.

Cuando los escalones de la vida te fortalece y la meta es la naturaleza, tus alas se extienden para enseñarme a volar.

Quan el color vesteix d'alegria les teves fantasies i el vaixell de la felicitat et permet navegar pel mar dels somnis, la teva mirada es converteix en la paleta d'un pintor.

Quan la llum besa el teu front amb la suavitat de l'afecte i les ombres fan del teu rostres el més bufó dels llenç, el teu somriure és el far que en la nit em guia.

Quan els graons de la vida t'enforteixen i la meta és la naturalesa, les teves ales s'estenen per a ensenyar-me a volar.

TIERRA, MAR Y AIRE / TERRA, MAR I AIRE

Entre el bosque de mis sueños saliste como un velero para navegar en el mar de dudas de mi alma, y el suave viento te llevó hasta el centro de mi corazón.

En las aguas del pasado crecieron nuestros recuerdos, bailando entre sus olas al ritmo de nuestras palabras que en el silencio surcaban.

Sobre las montañas volamos, para en el amor ponernos y entre bosques y mares un futuro ir creando.

D'entre el bosc dels meus somnis vas sortir com un veler per a navegar en el mar de dubtes de la meva ànima, i el suau vent et va dur fins al centre del meu cor.

En les aigües del passat van créixer els nostres records, ballant entre les seves ones al ritme de les nostres paraules que en el silenci solcaven.

Sobre les muntanyes vam volar, per a en l'amor posar-nos i entre boscos i mars un futur anar creant.

EL PUENTE DE TU MIRADA / EL PONT DE LA TEVA MIRADA

Lo que daría para continuar paseando por el puente de tu mirada, este puente que me hizo llegar hasta tu alma, en el que en las tardes de otoño contemplábamos las hojas caer sobre el agua, mientras éstas se bañaban en un río de esperanza, en el que en el frío invierno contemplábamos las aguas heladas y escuchábamos sus palabras que el aire rozaban, aquel en el que el adiós se borró volando entre sus arcos.

El que donaria per continuar passejant pel pont de la teva mirada, aquest pont que em va fer arribar fins a la teva ànima, en el qual en les tardes de tardor contemplàvem les fulles caure sobre l'aigua, mentre aquestes es banyaven en un riu d'esperança, en el qual en el fred hivern contemplàvem les aigües gelades i escoltàvem les seves paraules que l'aire fregaven, aquell en el qual l'adéu es va esborrar volant entre els seus arcs.

ATREVETE/ ATREVEIX-TE

Atrévete a salir a la luz, en ella encontrarás un cielo lleno de fantasía puesto en este mundo sólo para ti. Podrás volar con las alas que la ilusión te dotó, entre blancos nubes de algodón en la noche dormirás y mañana un arco iris se pondrá a tus pies para regalarte los colores más lindos, la suave lluvia sadollarà tu sed y el sol en tu cuerpo calor dará.

Atreveix-te a sortir a la llum, en ella trobaràs un cel ple de fantasia posat en aquest món només per a tu. Podràs volar amb les ales que la il·lusió et va dotar, entre blancs núvols de cotó en la nit dormiràs i al matí un arc de Sant Martí es posarà als teus peus per a regalar-te els colors més bufons, la suau pluja sadollarà la teva sed i el sol al teu cos calor donarà.

CENA PARA DOS / SOPAR PER A DOS

Había caído la noche y la oscuridad sólo se rompía por la luz de las velas, en la mesa nuestras palabras y unas sonrisas nerviosas, a nuestro alrededor el vacío retiró todo lo que antes de mirarnos existía, el cielo había puesto sobre nosotros un manto de estrellas y bajo nuestros pies el suelo se ha desvanecido. No sé cuánto tiempo duró aquella cena para dos, pero el recuerdo se ha anclado en nuestros corazones para la eternidad!

Havia caigut la nit i la foscor només es trencava per la llum de les veles, a la taula les nostres paraules i uns somriures nerviosos, Al nostre al voltant el buit va retirar tot allò que abans de mirar-nos existia, el cel havia posat sobre nosaltres un mantell d'estrelles i sota els nostres peus el terra s'ha esvaït. No sigues quanta estona va durar aquell sopar per a dos, però el record s'ha ancorat en els nostres cors per a l'eternitat!

QUE MÁS DA / QUE MÉS DONA

Y que más da esta efímera belleza si en el recuerdo sólo tus hecho quedarán!

Y que más da esta magnífica presencia si al final será tu sonrisa lo único que se grabará!

Y que más da este escrupuloso orden del que te rodeas, si es el caos de tu vida el que tendrás que ordenar!

Y que más da esta estúpida etiqueta si la verdad va vestida de vaqueros y lleva chanclas!

Y que más da esta hermosa máscara que te pones, si es la sabiduría de tu rostro la que nos mantiene a tu lado!

Y que más da el papel con el que te líes si lo que quiero está dentro de ti!

I que més donarà aquesta efímera bellesa si en el record només els teus fet quedaran!

I que més donarà aquesta magnífica presència si al final serà el teu somriure l'únic que es gravarà!

I que més donarà aquest escrupolós ordre del que t'envoltes si és el caos de la teva vida el qual hauràs d'ordenar!

I que més donarà aquesta estúpida etiqueta si la veritat va vestida de texans i duu xancletes!

I que més donarà aquesta bonica màscara que et poses si és la saviesa del teu rostre la qual ens manté al teu costat!

I que més donarà el paper amb el qual t'emboliquis si el que estimo està dintre de tu!

ME DA IGUAL / TANT SE'M DÓNA

Me da igual lo que de ti opine la gente, si ellos no te conocen como te conozco yo, que sabrán de ti si nunca te han visto llorar cuando en la oscura soledad y creyente como únicos testigos las sombras del pasado, dejas que tu corazón navegue en el profundo mar de tus miedos.

Me da igual lo que digan aquellos que sólo vieron un reflejo tuyo, pues ellos no te conocen como yo, que te he visto surcar el tiempo para lograr esa sonrisa del amigo que sufría y que en el silencio te he escuchado mil detalles de amistad.

Tant se'm dóna el que de tu opini la gent, si ells no et coneixen com et conec jo, que sabran de tu si mai t'han vist plorar quan en la fosca solitud i creient com únics testimonis les ombres del passat, deixes que el teu cor navegui en el profund mar de les teves pors.

Tant se'm dóna el que diguin aquells que només van veure un reflex teu, doncs ells no et coneixen com jo, que t'he vist solcar el temps per assolir aquest somriure de l'amic que patia i que en el silenci t'he escoltat mil detalls d'amistat.