NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


domingo, 14 de febrero de 2010

PARA TODOS LOS ENAMORADOS / PER A TOTS ELS ENAMORATS

Amo el sol que me trae el día, por que me recuerda el calor de tu sonrisa, y la luna que ilumina la noche pues con ella llega el poder soñarte.
Amo la flor aun en invierno pues me regala la efimera belleza de un momento y el olor a tierra mojada pues me invaden mis más tiernos recuerdos.
Amo la soledad que me permite imaginarte y la compañía que me concede el tenerte.
Amo la brisa que me acaricia pues en ella encuentro tu tacto y el susurro del viento por traerme tus palabras aun que estés tan lejos.
Cuanto puedo llegar a amarte que aun en el silencio inquebrantable puedo escuchar un te quiero desde tu corazón amante!

 
Amo el sol que em porta el dia, per que em recorda la calor del teu somriure, i la lluna que il·lumina la nit doncs amb ella arriba el poder somiar-te.
Amo la flor àdhuc a l'hivern doncs em regala la efimera bellesa d'un moment i l'olor a terra mullada doncs m'envaïxen els més tendres records.
Amo la solitud que em permet imaginar-te i la companyia que em concedeix el tenir-te.
Amo la brisa que m'acaricia doncs en ella trobo el teu tacte i el murmuri del vent per portar-me les teves paraules encara que estiguis tan lluny.
Quant puc arribar a estimar-te que àdhuc en el silenci infrangible puc escoltar un t'estimo des del teu cor amant!

jueves, 11 de febrero de 2010

QUIEN FUESE... / QUI FOS....

Rompe el alba y el cielo de azul pinta su rostro, el aire peina tu cabello y el sol tiñe tu piel del dorado de los dioses, a tus pies la naturaleza crece para ofrecerte un bosque lleno de vida.
Quién fuera pájaro para volar al lado de tu imaginación? Quien fuera nube para rozar tus mejillas? Quien fuera brisa para pasar entre tus pestañas y contemplar lo que tus ojos observan!

Trenca l'alba i el cel de blau pinta el seu rostre, l'aire pentina el teu cabell i el sol tenyeix la teva pell del daurat dels déus, als teus peus la naturalesa creix per a oferir-te un bosc ple de vida.
Qui fos ocell per a volar al costat de la teva imaginació? Qui fos núvol per a fregar les teves galtes? Qui fos brisa per a passar entre les teves pestanyes i contemplar allò que els teus ulls observen!

SOÑÉ... / VAIG SOMIAR...

Soñé con un mundo de esperanza, en el que la belleza fuera el estandarte y los sentimientos el caballo en el que galopan las ilusiones.
Soñé con un universo de alegría, en el que las lágrimas convirtieran el horizonte en una sincera sonrisa y la amabilidad volara entre los corazones de la gente.
Soñé con una tierra en la que ser humano se pareciera a la perfección de los animales, en el que grandes y pequeños se enseñan entre ellos.
Por soñar, soñé que este mundo existía y al despertar te encontré y vi que era realidad!

Vaig somiar amb un món d'esperança, en el qual la bellesa fos l'estendard i els sentiments el cavall en el qual galopessin les il·lusions.
Vaig somiar amb un univers d'alegria, en el qual les llàgrimes convertissin l'horitzó en un sincer somriure i l'amabilitat volés entre els cors de la gent.
Vaig somiar amb una terra en la qual ser humà se semblés a la perfecció dels animals, en el qual grans i petits s'ensenyessin entre ells.
Per somiar, vaig somiar que aquest món existia i al despertar us vaig trobar i vaig veure que era realitat!

miércoles, 10 de febrero de 2010

TORMENTA

Fue la grandeza de tu corazón la que me enamoró, la fuerza que en él latía, dando color a cualquier camino que empezaras, el amor que desprendían hacía que el sol saliera cada día y iluminaba la noche con chispas de alegría. En tu corazón la lluvia se transformaba en diamantes y la tormenta en dulce brisa se convertía. A tu lado la más pequeña flor crecía hasta hacerse única, logrando sacar de mí lo mejor del arco iris, llenando mi espíritu de esperanza y alegría. Es por todo esto que no existirá en el mundo tormenta que rompa nuestro amor, ni tramontana que separe nuestras almas, no habrá en el mundo sol que pueda marchitar la rosa que tu luz creó.

Va ser la grandesa del teu cor la qual em va enamorar, la força que en ell bategava, donant color a qualsevol camí que comencessis, l'amor que desprenies feia que el sol sortís cada dia i il·luminava la nit amb espurnes d'alegria. En el teu cor la pluja es transformava en diamants i la tempesta en dolça brisa es convertia. AL teu costat la més petita flor creixia fins a fer-se única, assolies treure de mi el millor de l'arc de Sant Martí, omplint el meu esperit d'esperança i alegria. És per tot això que no existirà en el món tempesta que trenqui el nostre amor, ni tramontana que separi les nostres ànimes, no haurà en el món sol que pugui marcir la rosa que la teva llum va crear.

NO...


No hay belleza mayor que ver salir el sol en el horizonte del mar de tus sueños, hasta llegar a la parte más alta de mi cielo.
No existe mejor regalo que contemplar las estrellas navegando entre las olas de tu cabello alborotado.
No conozco en el mundo mejor regalo que deleitarse con la visión de tu sonrisa entre nubes de algodón.
No he descubierto en el mundo mayor paraíso que pasear en la arena de tus ojos, hasta llegar al oasis de tu corazón.

No hi ha bellesa major que veure sortir el sol en l'horitzó del mar dels teus somnis, fins a arribar a la part més alta del meu cel.
No existeix millor regal que contemplar les estrelles navegant entre les ones del teu cabell esvalotat.
No conec en el món millor regal que delectar-se amb la visió del teu somriure entre núvols de cotó.
No he descobert en el món major paradís que passeja en la sorra dels teus ulls, fins a arribar a l'oasi del teu cor.

MI CORAZÓN / EL MEU COR

He aquí mi corazón, a ti, mi alma, te lo ofrezco. Cada pétalo es un instante a tu lado, las lágrimas suspiros de ternura, mi fragancia tu aliento, mis espinas el pasado antes de conocerte, el conjunto mi vida, con sólo pensar en ti!

Heus aquí el meu cor, a tu, la meva ànima, t'ho ofereixo. Cada pètal és un instant al teu costat, les llàgrimes sospirs de tendresa, la meva fragància el teu alè, les meves espines el passat abans de conèixer-te, el conjunt la meva vida, amb només pensar en tu!

ESPEJO / MIRALL

Es tan grande tu belleza que incluso el agua intenta reflejarla en sus gotas, tan suaves tus colores que el sol se muere por acariciar-los, tan agradables tus formas que la vista se pierde entre sus curvas, tan efimera tu existencia que me es imposible dejar de mirarte.


És tan gran la teva bellesa que fins i tot l'aigua intenta reflectir-la en les seves gotes, tan suaus els teus colors que el sol es mor per acariciar-los, tan agradables les teves formes que la vista es perd entre les seves corbes, tan efimera la teva existència que m'és impossible deixar de mirar-te.

CONJUNCIÓN / CONJUNCIÓ

Gracias por ser así, esa persona que siempre está, lo sabe reír con mis labios, latir con mi corazón y llorar en mis lágrimas.
Gracias por ser la música que mueve mi alma, la nube que me protege del sol, la lluvia que nutre mi camino hasta hacer de él un paraíso de ensueño, la flor que perfuma mis días, el color que pinta las mis noches.
Gracias por ser el alba que roza de suave luz mis mañanas, el rocío que engalana mi cuello, la primavera que riega todos los campos de mi vida lo más bonito arco iris.

Gràcies per ser així, aquesta persona que sempre està, la qual sap riure amb els meus llavis, bategar amb el meu cor i plorar en les meves llàgrimes.
Gràcies per ser la música que mou la meva ànima, el núvol que em protegeix del sol, la pluja que nodreix el meu camí fins a fer d'ell un paradís de somni, la flor que perfuma els meus dies, el color que pinta les meves nits.
Gràcies per ser l'alba que frega de suau llum els meus matins, la rosada que engalana el meu coll, la primavera que rega tots els camps de la meva vida del més bonic arc de Sant Martí.

AZUL / BLAU

Sentí como el azul del mar inundaba todo mi ser, como las nubes se unían al mar en un tierno abrazo, como el agua se elevaba hasta rozar el cielo, como la brisa besaba las olas, contagiando de su suave color todo lo que me rodeaba.

Vaig sentir com el blau del mar inundava tot el meu ésser, com els núvols s'unien al mar en una tendra abraçada, com l'aigua s'elevava fins a fregar el cel, com la brisa besava les ones, contagiant del seu suau color tot el que m'envoltava.

lunes, 8 de febrero de 2010

ALZAR EL VUELO / ALÇAR EL VOL

Alzásteis el vuelo cuando apenas dejasteis la infancia, recorristeis paraísos en los que el ser humano nunca puso la vista, del aire hicisteis vuestro mundo, rozasteis el infinito para luego descender en la belleza de el arco iris, pero ahora el tiempo ha dañado sus alas y ya no puede llegar a realizar un sencillo vuelo sin que la tormenta se desvíe, el viento ha separado vuestros corazones y el mundo a cambiado sus necesidades. Hoy es el día, este es el momento y el lugar en el que vuestras almas crecerán de nuevo pero ya en otros mundos, en otros universos, en otros cielos, en otros vuelos!

Vau alçar el vol quan tot just deixàveu la infància, vau recórrer paraisos en els quals l'ésser humà mai va posar la vista, de l'aire vau fer el vostre món, vau fregar l'infinit per a després descendir en la bellesa de l'arc de Sant Martí, però ara el temps ha danyat les vostres ales i ja no podeu arribar a realitzar un senzill vol sense que la tempesta us desviï, el vent ha separat els vostres cors i el món a canviat les vostres necessitats. Avui és el dia, aquest és el moment i el lloc en el qual les vostres ànimes creixeran de nou però ja en altres mons, en altres universos, en altres cels, en altres vols!