NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


miércoles, 27 de enero de 2010

DIFERENTES / DIFERENTS


Diferentes fueron nuestras historias, pero a nuestros ojos somos iguales.
Cuando te miro veo el aire que mantiene el vuelo de mi esperanza, la paz que da alas a mi imaginación, la felicidad que me hace planear durante horas, la seguridad que hizo un nido en mi corazón.

A mí me es igual que el pasado nos diera raíces extrañas, que la biología nos regalara cuerpos opuestos, que la vida nos forjara caracteres dispares, si todo eso nos entrega la posibilidad de amar.

Diferents van ser les nostres històries, però als nostres ulls som iguals.
Quan et miro veig l'aire que manté el vol de la meva esperança, la pau que dóna ales a la meva imaginació, la felicitat que em fa planejar durant hores, la seguretat que va fer un niu en el meu cor. A mi m'és igual que el passat ens donés arrels estranyes, que la biologia ens regalés cossos oposats, que la vida ens forgés caràcters dispars, si tot això ens lliura la possibilitat d'estimar.

martes, 26 de enero de 2010

ERA FELIZ / ERA FELIÇ


Era feliz en mi ignorancia, paseando sin destino entre las calles de algodón, disfrutando de la compañía de mi fiel soledad.
Era Feliz en mi desierto, donde el agua de mis lágrimas saciaba mi sed, y el calor bajo mis pies me recordaba que estaba viva.
Era feliz hasta que conocí la verdadera felicidad, la sabiduría de tus palabras, el camino de tu corazón, la compañía de tu sonrisa, el calor de tu latido!


Era feliç en la meva ignorància, passejant sense destí entre carrers de cotó, gaudint de la companyia de la meva fidel solitud.
Era Feliç en el meu desert, on l'aigua de les meves llàgrimes sadollava la meva sed, i la calor sota els meus peus em recordava que estava viva.
Era feliç fins que vaig conèixer la veritable felicitat, la saviesa de les teves paraules, el camí del teu cor, la companyia del teu somriure, la calor del teu batec!

OTOÑO LLUVIOSO / TARDOR PLUJOSA


Era una tarde de un otoño lluvioso, las nubes pintaban el cielo de un triste gris mientras el sol besaba el aire con pequeños labios de fuego y las hojas, ya en el suelo, cantaban una dulce canción. El frío abarzaba nuestras venas y nuestros corazones bailaban el lento ritmo de la soledad, cuando el mundo tocar la más bella canción y bebimos el amor que cabe en un suspiro.

Era una tarda d'una tardor plujosa, els núvols pintaven el cel d'un trist gris mentre el sol besava l'aire amb petits llavis de foc i les fulles, ja en el terra, cantaven una dolça cançó. El fred abraçava les nostres venes i els nostres cors ballaven el lent ritme de la solitud, quan el món tocar la més bella cançó i vam beure l'amor que cap en un sospir.

DIFERENTE / DIFERENT


Diferente a los demás, un estorbo en tu camino, fuera de eso que consideras belleza, molesto a la vista, aquel al que nunca fotografiarías por que nunca te gustaría contemplar. Pero igual que tú, creador de nuevos caminos, con su propia belleza, un paraíso para la vista de algunos, parte del ciclo que te mantiene con vida, aquel al que seguirías si sólo de la naturaleza tuvieras que vivir.

Diferent als altres, un entrebanc en el teu camí, fora d'això que consideres bellesa, molest a la vista, aquell al que mai fotografiaries per que mai voldries contemplar. Però igual que tu, creador de nous camins, amb la seva pròpia bellesa, un paradís per a la vista d'alguns, part del cicle que et manté amb vida, aquell al que seguiries si només de la naturalesa haguessis de viure.

UNA NUEVA OPORTUNIDAD / UNA NOVA OPORTUNITAT


Quiero ver tu sonrisa aún cuando la noche ilumina todo lo que te rodea, ver tus dientes blancos ensombrecer a las estrellas y mostrando el camino de los viejos marineros, ver tus ojos encontrando el infinito más allá del agujero negro en el que crees estar volando, ver tu blanca piel bajo la luz del sol del nuevo mañana que hoy te ofrece una nueva oportunidad.

Vull veure el teu somriure encara quan la nit il·lumina tot el que t'envolta, veure les teves dents blanques aombrant a les estrelles i mostrant el camí dels vells mariners, veure els teus ulls trobant l'infinit més enllà del forat negre en el qual penses estar volant, veure la teva blanca pell sota la llum del sol del nou matí que avui t'oferix una nova oportunitat.

...Y ESTA OPORTUNIDAD / ...I AQUESTA OPORTUNITAT


Y esta nueva oportunidad te ofrece a esta persona que dices amigo, pareja, familia, compañero ... que te da sus oídos cuando quieres hablar, sus palabras cuando necesitas escuchar, su mano cuando te pierdes, sus ojos cuando el sol ciega y sus pies en aquellos momentos en los que el camino te resulta tan duro que crees que no serás capaz de continuar.

I aquesta nova oportunitat t'oferix a aquesta persona que dius amic, parella, família, company... que et dóna les seves oïdes quan vols parlar, les seves paraules quan necessites escoltar, la seva mà quan et perds, els seus ulls quan el sol t'encega i els seus peus en aquells moments en els quals el camí et resulta tan dur que creus que no seràs capaç de continuar.

lunes, 25 de enero de 2010

UN LIÉNZO EN BLANCO / UN LLENÇ EN BLANC


Dame sólo un día de tu vida y lo llenaré de color, entrégame un segundo la belleza de tu rostro y te dibujaré la sonrisa que le faltó a Mona Lisa, préstame tu presencia y haré de tu sombra el arco iris que te lleve a las estrellas, dame tu corazón y mis pinceles trazarán en él la más dulce partitura que tus latido hayan interpretado jamás.

Dóna'm només un dia de la teva vida i ho ompliré de color, lliura'm un segon la bellesa del teu rostre i et dibuixaré el somriure que li va faltar a Mico Llisa, presta'm la teva presència i faré de la teva ombra l'arc de Sant Martí que et dugui a les estrelles, dóna'm el teu cor i els meus pinzells traçaran en ell la més dolça partitura que els teus batec hagin interpretat mai.

MECIENDO / BRESSOLANT


Me estoy meciendo en el aire de tus pestañas mientras tus ojos susurran al viento los sueños que no tuviste, voy venciendo al vacío hasta que tu mirada me lleve al lugar donde los deseos se cumplen, columpiando la inocencia de un pensamiento callado, jugando con el silencio a la noche robado.

M'estic bressolant en l'aire de les teves pestanyes mentre els teus ulls murmuren al vent els somnis que no vas tenir, vaig vencent al buit fins que la teva mirada em porti al lloc on els desitjos es compleixen, gronxant la innocència d'un pensament callat, jugant amb el silenci a la nit robat.


domingo, 24 de enero de 2010

VUELVO A TI / TORNO A TU


El azar me ha llevado a pasear por otras playas, pero le ha sido imposible borrar tus imagenes de mis retinas.
La vida me ha regalado otros puertos en los que anclar, pero no ha sido capaz de sacar el tuyo de mi corazón.
El destino me ha empujado a otras aguas, pero ninguna ola te ha logrado borrar de mi alma.
Es por eso amado mio que hoy vuelvo a ti, porque en mi alma, en mi corazón... en todo mi ser has dejado unas huellas imposibles de borrar, un rastro que sólo puedo seguir.
 
L'atzar m'ha portat a passejar per altres platges, però li ha estat impossible esborrar les teves imatges de les meves retines.

La vida m'ha regalat altres ports en els que ancorar, però no ha estat capaç de treure el teu del meu cor.
El destí m'ha empès a altres aigües, però cap onada t'ha aconseguit esborrar de la meva ànima.
És per això estimat meu que avui torno a tu, perquè en la meva ànima, en el meu cor ... en tot el meu ésser has deixat unes petjades impossibles d'esborrar, un rastre que només puc seguir.

viernes, 22 de enero de 2010

ATRÉVETE / ATREVEIX-TE


Nació el día con lágrimas en sus ojos y vuestra alegría dibujó mil sonrisas en sus labios. Llegó el día con el alma herida y vuestras melodías cicatrizaron su triste vida. Trajo el día el frio de un blanco invierno y el calor de vuestra humanidad lo tornó florida primavera. Sacó el día del sueño la tenue suavidad y vuestra energía le brindó la más bella poesía. Atreverse es dar gas al corazón hasta que se deje acariciar por el cielo.

Va néixer el dia amb llàgrimes als ulls i la vostra alegria va dibuixar mil somriures en els seus llavis. Va arribar el dia amb l'ànima ferida i les vostres melodies cicatritzaran la seva trista vida. Va portar el dia el fred d'un blanc hivern i la calor de la vostra humanitat ho va tornar florida primavera. Va treure el dia del son la tènue suavitat i la vostra energia li va brindar la més bella poesia. Atrevir és donar gas al cor fins que es deixi acaronar pel cel.