RECUERDAME / RECORDA'M

La rama; Recuerdame, cuando el tiempo te separe de mi lado, cuando el frío del invierno cubra mi cuerpo y el dulce pájaro de la esperanza haya retirado su nido de mi alma.

El fruto; Recuerdame, cuando el tiempo me aleje de tus brazos, cuando el frío del otoño tiña de rojo mis labios y el amargo despedida haya forjado espinas en mi alma.

 

La branca; Recorda'm, quan el temps et separi del meu costat, quan el fred de l'hivern cobreixi el meu cos i el dolç ocell de l'esperança hagi retirat el seu niu de la meva ànima.

El fruit; Recorda'm, quan el temps m'allunyi dels teus braços, quan el fred de la tardor tenyeixi de vermell els meus llavis i l'amarg comiat hagi forjat espines en la meva ànima.

... más amor! / ...més amor!

... más amor! Amor por uno mismo, por el mundo que nos rodea, por el respeto, por las sonrisas y las lágrimas, en mi mundo quisiera que hubiese más amor por el silencio de las palabras y por las palabras de una mirada, por el vuelo de un pájaro y por la onda del mar, por la complicidad y los suspiros robados al tiempo!

...més amor! Amor per un mateix, pel món que ens envolta, pel respecte, pels somriures i per les llàgrimes, en el meu món voldria que hagués més amor pel silenci de les paraules i per les paraules d'una mirada, pel vol d'un ocell i per l'ona del mar, per la complicitat i pels sospirs robats al temps!

... más sencillez / ...més senzillesa

... más sencillez. Busqué tanto una vida que me olvidé de vivirla, deseé tanto reir que me perdí la belleza de una sonrisa, quise tanto amar que no me di cuenta cuando era querida, me anhelaba encontrar el sol impidiéndome ver las estrellas, perdí mi mirada en el horizonte imposibilitándome contemplarte, luché tanto por mis sueños que me olvidé de soñar!

...més senzillesa. Vaig buscar tant una vida que em vaig oblidar de viure-la, vaig desitjar tant riure que em vaig perdre la bellesa d'un somriure, vaig voler estimar tant que no em vaig adonar quan era estimada, vaig anhelar trobar el sol impedint-me veure les estrelles, vaig perdre la meva mirada en l'horitzó impossibilitant-me contemplar-te, vaig lluitar tant pels meus somnis que em vaig oblidar de somiar!

DE EMOCIÓN / D'EMOCIÓ

Lloro de emoción cuando veo en tus detalles reflejado lo mejor de mí, yo grito de alegría cuando veo en ti el color de la vida, sonrío con la felicidad a flor de piel cuando la música de tu voz cubre mi ser , soy la persona más afortunada del mundo sólo con pensar en ti!

Ploro d'emoció quan veig en els teus detalls reflectit el millor de mi, jo crido d'alegria quan veig en tu el color de la vida, somric amb la felicitat a flor de pell quan la música de la teva veu cobreix el meu ésser, sóc la persona més afortunada del món només amb pensar en tu!

LOS PÉTALOS / ELS PÈTALS

Siento la brisa pasar rozando mi alma y el viento me cuenta que esite una vida más allá de ti, pero me niego a creerlo.

Los años han teñido mi cabello de la blanca nieve de la experiencia y el corazón de la fuerza y la passion del rojo, haciendo de la adolescencia mi eterna sonrisa.

Déjame soñar con los pétalos bailando en un mar de ilusión mientras el calor del amor da color a la flor que es nuestra unión.

 
Sento la brisa passar fregant la meva ànima i el vent m'explica que existeix una vida més enllà de tu, però em nego a creure'l.

Els anys han tenyit el meu cabell de la blanca neu de l'experiència i el cor de la força i la passión del vermell, fent de l'adolescència el meu etern somriure.

Deixa'm somiar amb els pètals ballant en un mar d'il·lusió mentre la calor de l'amor dóna color a la flor que és la nostra unió.

NACER / NÉIXER

Te amé tanto que ni las lágrimas lograrán borrar mi amor por ti. Tanto que sólo la mano del tiempo sería capaz de calmar mi corazón herido. Tanto que el otoño se mostraba alegre al ver tu sonrisa. Tanto que la luz del día sólo existía si tú abrías los ojos. Tanto que estoy segura que no voy morir por ti, estoy segura de que nací para ti!

Et vaig estimar tant que ni les llàgrimes assoliran esborrar el meu amor per tu. Tant que només la mà del temps seria capaç de calmar el meu cor ferit. Tant que la tardor es mostrava alegre al veure el teu somriure. Tant que la llum del dia només existia si tu obries els ulls. Tant que estic segura que no vaig morir per tu, estic segura que vaig néixer per tu!

APRENDÍ / VAIG APRENDRE

Cuando te conocí aprendí como es la grandeza del corazón, qué forma tiene la ternura cuando se hace persona, como es la sonrisa de la sensibilidad, como es la mirada de la inteligencia, como es un poema a la vida.

Quan et vaig conèixer vaig aprendre com és la grandesa del cor, quina forma té la tendresa quan es fa persona, com és el somriure de la sensibilitat, com és la mirada de la intel·ligència, com és un poema a la vida.

UN MOMENTO / UN MOMENT

El mundo había parado su eterno girar y sólo la paz de los minutos, esos minutos que laten en lo más profundo del corazón, recorrían la brisa llenando los sentidos de la sal de la alegría y el calor del amor. Era un día en el que soñar era vivir la belleza de la realidad y despertar contemplar la perfección de lo que siempre nos rodeó. Un momento en el que ser feliz era tan sencillo como respirar.

El món havia parat el seu etern girar i només la pau dels minuts, aquests minuts que bateguen en el més profund del cor, recorrien la brisa omplint els sentits del la sal de l'alegria i la calor de l'amor. Era un dia en el qual somiar era viure la bellesa de la realitat i despertar contemplar la perfecció d'allò que sempre ens va envoltar. Un moment en el qual ésser feliç era tan senzill com respirar.

LA ROCA DE MI CORAZÓN / LA ROCA DEL MEU COR

Con la sabiduría de la naturaleza llegaste hasta la roca de mi corazón, con la delicadeza la suave lluvia diste vida a mi alma, con las estrellas secaste mis lágrimas y con el alba me regalaste un horizonte, y todo ello sin siquiera darme cuenta de que estabas a mi lado!

Amb la saviesa de la naturalesa vas arribar fins a la roca del meu cor, amb la delicadesa la suau pluja vas donar vida a la meva ànima, amb les estrelles vas assecar les meves llàgrimes i amb l'alba em vas regalar un horitzó, i tot això sense si més no adonar-me que estaves al meu costat!

TU DIAMANTE EN MI CORAZÓN / EL TEU DIAMANT EN EL MEU COR

Como esta piedra preciosa que del carbón saca su mayor belleza, que escondida entre las piedras oculta su delicadeza y con el brillo que sólo el amor sabe imprimir en una mirada, así llegaste a ocupar el centro de mi vida. Es por eso, y por mucho más, por lo que es imposible que borre en mil años la huella que en mi corazón vas grabar, enseñándole a vivir con la esperanza como bandera.

Com aquesta pedra preciosa que del carbó treu la seva major bellesa, que amagada entre les pedres oculta la seva delicadesa i amb la lluentor que només l'amor sap imprimir en una mirada, així vas arribar a ocupar el centre de la meva vida. És per això, i per molt més, pel que és impossible que esborris en mil anys la petjada que en el meu cor vas gravar, ensenyant-li a viure amb l'esperança com bandera.