COMO SI FUESE EL PRIMERO / COM SI FOS EL PRIMER

Quisiera descubrir el día como si fuera el primero, oler las bellas flores como si hoy las encontrara por primera vez, escuchar el canto de los pájaros en mi primera mañana y sentir la brisa peinando mis cabellos ... y quisiera regalarte todos mis descubrimientos, las más dulces olores, los cantos más lindos y la frescura de la brisa al despertar del amanecer, un mundo nuevo te regalaría por sólo ver su sonrisa.

Voldria descobrir el dia com si fos el primer, olorar les belles flors com si avui les trobés per primera vegada, escoltar el cant dels ocells en el meu primer matí i sentir la brisa pentinant els meus cabells... i voldria regalar-te tots els meus descobriments, les més dolces olors, els cants més bufons i la frescor de la brisa al despertar l'alba, un món nou et regalaria per només veure el seu somriure.

UN CASTILLO / UN CASTELL

Construí un castillo en la tierra del amor y allí di un hogar en nuestros corazones, sus ventanas eran las estrellas que iluminaban tu firmamento, el sol tu mirada haciendo de la noche un maravilloso día lleno de chispas de alegría y simpatía y la luna tu sonrisa de vértigo. Los más lindos pájaros acudieron a su cornisa para cantar a nuestro amor y las nubes daban vida a los frutos de tan bellos sentimientos. Construí un castillo en la tierra del amor y sólo con tu presencia todo él se llenó.

Vaig construir un castell en la terra de l'amor i allí vaig donar una llar als nostres cors, les seves finestres eren les estrelles que il·luminaven el teu firmament, el sol la teva mirada fent de la nit un meravellós dia ple d'espurnes d'alegria i simpatia i la lluna el teu somriure de vertigen. Els més bufons ocells van acudir a la seva cornisa per a cantar al nostre amor i els núvols donaven vida als fruits de tan bells sentiments. Vaig construir un castell en la terra de l'amor i només amb la teva presència tot ell es va omplir.

VIDA!

Ayer te mostré el castillo que construí en la tierra del amor, hoy te enseñaré la libertad que regala cuando se ama de verdad, no sólo cuando amas a tu pareja, hoy quiero que veas el vuelo que te ofrece el amor de verdad, este movimiento en el espacio infinito, esa sensación de tener el mundo a tus pies, que la felicidad mueve tus alas hasta hacerte tocar el cielo, esta alegría que te hace sonreír aunque la noche haya caído, esa sensación de estar rodeada de la belleza que te da el aprender a amar la VIDA!

Ahir et vaig mostrar el castell que vaig construir en la terra de l'amor, avui t'ensenyaré la llibertat que regala quan s'estima de debò, no només quan ames a la teva parella, avui vull que vegis el vol que t'oferix l'amor de debò, aquest moviment en l'espai infinit, aquesta sensació de tenir el món als teus peus, que la felicitat mou les teves ales fins a fer-te tocar el cel, aquesta alegria que et fa somriure encara que la nit hagi caigut, aquesta sensació d'estar envoltada de la bellesa que et dóna l'aprendre a estimar la VIDA!

UN SUEÑO / UN SOMNI

Te di un castillo, te ofrecí la libertad, toda mi vida te la daría si tú me lo pidieras, a cambio sólo te pediré una cosa, un regalo que en tu corazón está, sólo te pido un sueño, dejame soñar cada día con abrir los ojos con el sol que tú me brindas, dame el sueño de las estrellas meciendo en la noche y los duendes que en la oscuridad acarician tus ideas hasta hacerte volar.

Et vaig donar un castell, et vaig oferir la llibertat, tota la meva vida te la donaria si tu me la demanessis, a canvi només et demanaré una cosa, un regal que en el teu cor està, només et demano un somni, deixa'm somiar cada dia amb obrir els ulls amb el sol que tu em brindes, lliura'm el somni de les estrelles bressolant-me al vespre i els follets que en la foscor acaricien les teves idees fins a fer-te volar.

ENSÉÑAME / ENSENYA'M

Enséñame a ver el sol detrás de estos nubarrones, a contemplar las flores en primavera, a dejar que la luna ilumine mi alma. Enséñame a colorear aquel viejo recuerdo, a descubrir la inocencia que perdí en la infancia, a apreciar la experiencia que me hizo mayor. Enséñame a sonreírle al día, a ver en el mundo el Edén desaparecido, a disfrutar del tesoro que me regala el tiempo. Enséñame a ser mejor, enséñame a ser como tú.

Ensenya'm a veure el sol darrere d'aquests núvols negres, a contemplar les flors a la primavera, a deixar que la lluna il·lumini la meva ànima. Ensenya'm a pintar de colors aquell vell record, a descobrir la innocència que vaig perdre en la infància, a apreciar l'experiència que em va fer major. Ensenya'm a somriure-li al dia, a veure en el món el Edén desaparegut, a gaudir del tresor que em regala el temps. Ensenya'm a ser millor, ensenya'm a ser com tu.

RECUERDOS / RECORDS

Soñé que no habías existido pero en mis recuerdos un palacio te había construido, deseé que te borrasen mis lágrimas pero en sonrisas se volvían, recé para que te llevara el viento, pero tu perfume aún llenaba mi memoria, sentí que el tiempo t'eliminava, pero en mi corazón siempre te encontrabas. No existe en el pasado mejor recuerdo que tú, ni en el mañana meta más inalcanzable.

Vaig somiar que no havies existits però en els meus records un palau t'havia construït, vaig desitjar que t'esborressin les meves llàgrimes però en somriures es tornaven, vaig resar per que et dugués el vent, però el teu perfum encara omplia la meva memòria, vaig sentir que el temps t'eliminava, però en el meu cor sempre et trobaves. No existeix en el passat millor record que el teu, ni en el demà meta més inassolible.

TORBELLINO / REMOLÍ

Me encontraba en este torbellino que en ocasiones te impone la vida, donde los problemas se cogen de la mano para bailar a tu lado, haciéndote sentir el vértigo de un precipicio de incertidumbre. Era una de esas ocasiones en las que la luna se pierde en la noche y el sol deja de dibujar el horizonte, donde la oscuridad parece abrazarte hasta sentir su asfixia. Y justo cuando ya pensé que el destino sólo me ofrecía tristeza, lágrimas y soledad, en este punto donde crees no poder aguantar más, justo en este momento me enseñaste a ver el sol, a contemplar las estrellas ya caminar con la luz de la luna, a conocer las palabras del silencio y la compañía de la soledad, a ser feliz en cada paso, aprendiendo a caminar.

Em trobava en aquest remolí que en ocasions t'imposa la vida, on els problemes s'agafen de la mà per a ballar al teu costat, fent-te sentir el vertigen d'un precipici d'incertesa. Era una d'aquestes ocasions en les quals la lluna es perd en la nit i el sol deixa de dibuixar l'horitzó, on la foscor sembla abraçar-te fins a sentir la seva asfíxia. I just quan ja vaig pensar que el destí només m'oferia tristesa, llàgrimes i solitud, en aquest punt on creus no poder aguantar més, just en aquest moment em vas ensenyar a veure el sol, a contemplar les estrelles i a caminar amb la llum de la lluna, a conèixer les paraules del silenci i la companyia de la solitud, a ser feliç en cada pas, aprenent a caminar.

LUZ / LLUM

Eres mi luz, el farol en la calle de los olvidados, la linterna en la cueva de la incertidumbre, la vela en la romantica noche, la cerilla que enciende mi corazón, el sol que despierta mi conciencia, la luna que acuna los mis sentimientos. Eres mi luz, la luz que hace del día la mejor compañía.

Ets la meva llum, el fanal en el carrer dels oblidats, la llanterna en la cova de la incertesa, la vela en la romantica nit, el llumí que encén el meu cor, el sol que desperta la meva consciència, la lluna que bressola els meus sentiments. Ets la meva llum, la llum que fa del dia la millor companyia.

JUNTOS / JUNTS

Juntos somos capaces de mover el mundo, de hacer de la meta un viaje inolvidable, podemos reír hasta sentir el más cálido dolor y llorar hasta que éste se ha evaporado. Cuando estamos juntos el tiempo no importa, sólo son segundos que se abrazan, no existen los problemas, se transforman en valles por donde es posible que sea complejo caminar pero por el que siempre podremos pasear, cuando estamos juntos es fácil vivir, para que más allá del amor y de la compañía está la amistad, este vino que alegra pero no emborracha.

Junts som capaços de moure el món, de fer de la meta un viatge inoblidable, podem riure fins a sentir el més càlid dolor i plorar fins que aquest s'ha evaporat. Quan estem junts el temps no importa, només són segons que s'abracen, no existeixen els problemes, es transformen en valls per on és possible que sigui complex caminar però pel qual sempre podrem passejar, quan estem junts és facil viure, per que més enllà de l'amor i de la companyia està l'amistat, aquest vi que alegra però no emborratxa.

TIMIDEZ / TIMIDESA

Perdona la ceguera que me ha impedido ver la grandeza, que oculta en tu timidez, me dejó vagando en la ignorancia. Disculpa que no haya sido capaz de conocer la alegría que era tu compañía, que colgada en tu silencio pasaba inadvertida. Lamento que esta capa de inocencia y amabilidad nublado mi conocimiento y no me dejara llegar hasta la gran persona que intentabas mostrar. Me duele, hasta lo más profundo de mi corazón, que tonta de mí viviera engañada por una belleza superficial.

Perdona la ceguesa que m'ha impedit veure la teva grandesa, que oculta en la teva timidesa em va deixar vagant en la ignorància. Disculpa que no hagi estat capaç de conèixer la joia que era la teva companyia, que penjada en el teu silenci passava distreta. Lament que aquesta capa d'innocència i amabilitat ennuvolés el meu coneixement i no em deixés arribar fins a la gran persona que intentaves mostrar. Em fa mal, fins al més profund del meu cor, que ximple de mi visqués enganyada per una bellesa superficial.