NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


lunes, 11 de enero de 2010

ESTA CIUDAD / AQUESTA CIUTAT



Ábreme el libro de lo sagrado, este pozo de sentimientos que en tu corazón guardas. Déjame ver esta ciudad que en tu alma supieron crear, pasear por las calles de tu vida hasta tu amor llegar. Déjame solo un instante en los hogares de tan bella ciudad para poder recrearme en la belleza de verdad ya anocheciendo a tu lado la luna contemplar. Déjame leer las hojas en las que tu pasado escrito está para poder en tu futuro la felicidad instaurar.

Obre'm el llibre del que és sagrat, aquest pou de sentiments que en el teu cor guardes. Deixa'm veure aquesta ciutat que en la teva ànima van saber crear, passejar pels carrers de la teva vida fins al teu amor arriba. Permet-me només un instant en les llars de tan bella ciutat per poder recrear-me en la bellesa de debò i a boca de nit al teu costat la lluna contemplar. Deixa'm llegir les fulles en les quals el teu passat escrit està per a poder en el teu futur la felicitat instaurar.

TAN DULCE Y FUERTE / TAN DOLÇ I FORT


Fue tan grande lo que sentí el día que tu vida entró en mi corazón, tan dulce y fuerte, que descubrí que hasta entonces no sabía lo que era amar. Por sólo un minuto de esta armonía daría la vida entera, por un instante de esa felicidad valdría la pena vivirla. Fue tan lindo lo que me diste que aprendí entonces como se debe amar.

Va ser tan gran el que vaig sentir el dia que la teva vida va entrar en el meu cor, tan dolç i fort, que vaig descobrir que fins a llavors no vaig saber el que era estimar. Per només un minut d'aquesta harmonia donaria la vida sencera, per un instant d'aquesta felicitat valdria la pena viure-la. Va ser tan bufó el que em vas donar que vaig aprendre llavors com s'ha d'estimar.

PALABRAS / PARAULES


No existe mayor placer que hablar contigo mientras los minutos se deslizan en nuestros días, escuchar la paz de tus palabras y la serenidad de tus consejos limpia el cielo para que luzca mejor el sol, ver tu mirada mientras me escuchas es viajar el paraíso para no volver jamás.

No existeix plaer més gran que parlar amb tu mentre els minuts llisquen en els nostres dies, escoltar la pau de les teves paraules i la serenitat dels teus consells neteja el cel perquè llueixi millor el sol, veure la teva mirada mentre m'escoltes és viatjar al paradís per a no tornar mai.

domingo, 10 de enero de 2010

SOLEDAD / SOLITUD


Eres la flor que en la montaña lucha contra la fría nieve, el sol que entre las nubes tímidamente sale para dar calor, la estrella que la noche guia al marinero, la lluvia que apaga el fuego de una disputa, la tierra que da cobijo a todo aquel que perdió el hogar, eres...
Y aun así te ves como la pequeña semilla que no es capaz de vivir en el frío que te envuelve, la oscuridad que encerrada en la nube no sabe salir, la ola que necesita de otros para poder avanzar, la chispa que en el borde de la hoguera se tiende a apagar, la cueva donde nadie quiere morar....

Tienes miedo a amar por el temor de no ser amado, crees que cualquiera es mejor en todo de lo que tú lo eres en nada y te niegas a ver todo aquel que te ama por que eres esa perla escondida, todo aquel que te valora por todo lo que haces cuando te olvidas de querer ser ese otro alguien.

Ets la flor que a la muntanya lluita contra la freda neu, el sol que entre els núvols tímidament surt per donar calor, l'estrella que la nit guia a l'mariner, la pluja que apaga el foc d'una disputa, la terra que dóna aixopluc a tot aquell que va perdre la llar, ets ...
I tot i així et veus com la petita llavor que no és capaç de viure en el fred que l'envolta, la foscor que tancada en el núvol no sap sortir, l'onada que necessita d'altres per poder avançar, l'espurna que a la vora de la foguera es tendeix a apagar, la cova on ningú vol habitar ....
Tens por a estimar per la por de no ser estimat, creus que qualsevol és millor en tot del que tu ho ets en res i et negues a veure tot aquell que et estima per que ets aquesta perla amagada, tot aquell que et valora pel tot el que fas quan t'oblides de voler ser aquest altre algú. 



domingo, 3 de enero de 2010

AL LLEGAR LA MAÑANA / A L'ARRIBAR EL MATÍ


Anoche soñé que eras la estrella que brillaba en mi firmamento, la luz que guiaba mis pasos hacia el amor eterno. Morfeo me cogía suavemente de la mano mientras paseábamos por la fría arena de nuestras playas, la cálida brisa de principios de otoño jugueteaba con nuestros cabellos, despejándonos los rostros hasta permitirnos contemplar la luna en el corazón de nuestros ojos. Las olas besaban la costa, las rocas rugían de celos, y entre todas creaban el mas bello concierto.
Pero llegó la mañana y la luz del día me devolvió a la vida... quien pudiera soñar aun cuando las estrellas duermen... quien supiese amar aun cuando la vida se pierde.

Anit vaig somiar que eres l'estrella que brillava en el meu firmament, la llum que guiava els meus passos cap a l'amor etern. Morfeo m'agafava suaument de la mà mentre passejàvem per la freda sorra de les nostres platges, la càlida brisa de principis de tardor joguinejava amb els nostres cabells, buidant-nos els rostres fins a permetre'ns contemplar la lluna en el cor dels nostres ulls. Les ones besaven la costa, les roques rugirien de gelosia, i entre totes creaven el mes bell concert.
Però va arribar el matí i la llum del dia em va retornar a la vida... qui pogués somiar tot i que les estrelles dormen... qui sabés estimar tot i que la vida es perd.

domingo, 27 de diciembre de 2009

TODA UNA VIDA / TOTA UNA VIDA



La memoria se ha perdido en el asfalto de mi mente tan solo con hundirme en el cielo de tu mirada, mientras la lluvia arrastraba aquellas lágrimas vertidas al lodo del dolor tu sonrisa mostraba ante mí un camino de eterna felicidad. Es tu pasado mi presente, tus huellas mi historia, tus arrugas me narran mil cuentos de aventuras que con tus manos escribes en el pergamino de mi vida.

La memòria s'ha perdut en l'asfalt de la meva ment tan sols amb enfonsar-se en el cel de la teva mirada, mentre la pluja arrossegava les llàgrimes abocades al fang del dolor el teu somriure mostrava davant meu un camí d'eterna felicitat. És el teu passat el meu present, les teves petjades la meva història, les teves arrugues em narren mil contes d'aventures que amb les teves mans escrius en el pergamí de la meva vida.

MUCHO MÁS QUE DOS / MOLT MÉS QUE DOS .


No te cambio por nada, por que el aire me ahoga si no lleva tu fragancia, el techo se derrumba en mi corazón si no late con el tuyo, la arena se abre bajo mis pies si este baile no lo hacemos juntos.

No et canvio per no-res, per que l'aire m'ofega si no duu el teu perfum, el sostre s'esfondra en el meu cor si no batega amb el teu, la sorra s'obre sota els meus peus si aquest ball no ho fem junts.


DE ARENA Y FUEGO / DE SORRA I FOC


Felicidad es sentir el suave calor de primavera, es fundirte con una puesta de sol en la playa, dejar que la fragancia de la paz entre en ti hasta hacerte suya, saborear un momento de amistad en el que las palabras pierden su sentido, escuchar la armonía que te rodea aun cuando el caos quiere reinar. Felicidad es robarle un suspiro al tiempo para poder contemplarlo.

Felicitat és sentir el suau calor de primavera, és fondre't amb una posta de sol a la platja, deixar que la fragància de la pau entre en tu fins a fer-te seva, assaborir un moment d'amistat en què les paraules perden el seu sentit, escoltar la harmonia que t'envolta tot i que el caos vol regnar. Felicitat és robar-li un sospir al temps per poder-lo contemplar.


TU REGALO / EL TEU REGAL



Busqué en el tiempo algo para regalarte, pero sólo encontré mi futuro. Escudriñé en las palabras más linda para entregarte y sólo hallé mi voz. Miré entre los recuerdos uno que fuese sólo para ti, y una caja para ser llenada me asaltó. Entré en mi corazón para descubrir que sentimiento te quería mostrar y en él tu hogar encontré. Quise hacerte el mejor regalo, aquel que jamás pudieras olvidar, pero tan sólo mi persona fui capaz de hallar.

Vaig buscar en el temps alguna cosa per regalar, però només vaig trobar el meu futur. Escodrinyar en les paraules la més bonica per entregar i només vaig trobar la meva veu. Vaig mirar entre els records un que fos només per a tu, i una caixa per ser omplerta em va assaltar. Vaig entrar en el meu cor per descobrir quin sentiment et volia mostrar i en ell la teva llar vaig trobar. Vaig voler fer-te el millor regal, aquell que mai poguessis oblidar, però tan sols la meva persona vaig ser capaç de trobar..

domingo, 20 de diciembre de 2009

EN EL CALOR DE HOGAR



Es en el calor del hogar, cuando la paz me abraza, donde puedo escuchar el crepitar de tus llamas. Es en el silencio del frío invierno donde tus palabras hacen brotar en mí la dulce primavera, y tu paciencia la que cultivó en mi corazón la mas bella floración. Es en este momento, en el que el fuego es nuestra única luz, cuando puedo apreciar en tu rostro el rubor de lo que tus labios callan.