NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


domingo, 10 de septiembre de 2017

SANT BOI


Esta mañana mientras tus calles aún dormían, he podido pasear entre los recuerdos de una ciudad, recorriendo cada uno de tus rincones como mi hogar que eres.
He caminado por tus venas , respirado de tu pulmón y  bebido de tu rio, mientras el sol iniciaba su ascenso y acariciaba mi rostro. He contemplado como poco a poco la vida te despertaba y me permitías ser parte de ella.
Entre tus brazos nací y en tus entrañas crecí,  eres tan parte de mi historia como yo de la tuya. En silencio callamos nuestros secretos, a voces gritamos nuestras alegrías y juntos hacemos el día a día.


Aquest matí mentre els teus carrers encara dormien, he pogut passejar entre els records d'una ciutat, recorrent cadascun dels teus racons com la meva llar que ets.
He caminat per les teves venes, respirat del teu pulmó i begut del teu riu, mentre el sol començava el seu ascens i acariciava el meu rostre. He contemplat com a poc a poc la vida et despertava i em permeties ser part d'ella.
Entre els teus braços vaig néixer i en les teves entranyes vaig créixer, ets tan part de la meva història com jo de la teva. En silenci callem nostres secrets, a veus cridem les nostres alegries i junts fem el dia a dia.

domingo, 20 de agosto de 2017

CARACOL / CARGOL

Como un caracol, despacio y dejando huella llegaste a mi vida, lentamente hiciste de mi corazón tu hogar y desde entonces no has podido marchar.
Sin tu paciencia no sé vivir, sin tu calma no sé caminar, sin tu serenidad ya no puedo respirar.
Es tan grande el espacio que has llenado en mi vida que sólo con tu presencia se ilumina mi día.
Por eso, amor mío, he de rogarte que no cambies jamás pues tú me das la felicidad.

Com un cargol, a poc a poc i deixant petjada, vas arribar a la meva vida, lentament vas fer del meu cor la teva llar i des de llavors no has pogut marxar.
Sense la teva paciència no viure, sense la teva calma no caminar, sense la teva serenitat ja no puc respirar.

És tan gran l'espai que has omplert en la meva vida que només amb la teva presència s'il·lumina el meu dia.


Per això, amor meu, haig de pregar-te que no canviïs mai doncs tu em dónes la felicitat.

domingo, 7 de mayo de 2017

MADRE


Para ti madre, que inventaste el verbo amar y demostraste que es posible más allá de la eternidad.

Para ti madre, capaz de dar el calor de un abrazo aún cuando el infinito nos separa.

Para ti madre, que calmas el dolor con una sola palabra y acompañas en el sufrimiento aún sin mediar palabra.

Para ti madre, que en un solo gesto lees lo que mil libros son capaces de narrar.

Para ti madre que acuñaste la palabra generosidad.




Per a tu mare, que vas inventar el verb estimar i vas demostrar que és possible més enllà de l'eternitat.

Per a tu mare, capaç de donar la calor d'una abraçada encara quan l'infinit ens separa.

Per a tu mare, que calmes el dolor amb una sola paraula i acompanyes en el sofriment encara sense intervenir paraula.

Per a tu mare, que en un sol gest llegeixes el que mil llibres són capaços de narrar.


Per a tu mare que vas encunyar la paraula generositat.

sábado, 3 de diciembre de 2016

TU



Tú, que me enseñaste que el horizonte se puede brindar a mis pies, que me mostraste las alas de la ilusión y la luz del amanecer.
Tú, que dibujaste una sonrisa en el cielo para poder contemplarla aun en los días de lluvia, que pintaste en mis ojos esa alegría que los labios callan pero que la mirada es incapaz de ocultar.
Tú, que pusiste en mi corazón los acordes que mi alma canta, las notas que mis manos bailan, el ritmo que hace vibrar todo mi ser.
Tú, que despejaste mi mundo para que solo mostrara la belleza del amor, el respeto, la felicidad y la libertad que da el saber que no existen límites a la voluntad.


Tu, que em vas ensenyar que l'horitzó es pot oferir als meus peus, que em vas mostrar les ales de la il·lusió i la llum de l'alba.
Tu, que vas dibuixar un somriure al cel per poder contemplar-la fins i tot en els dies de pluja, que vas pintar en els meus ulls aquesta alegria que els llavis callen però que la mirada és incapaç d'ocultar.
Tu, que vas posar en el meu cor els acords que la meva ànima canta, les notes que les meves mans ballen, el ritme que fa vibrar tot el meu ésser.
Tu, que vas buidar el meu món perquè només mostrés la bellesa de l'amor, el respecte, la felicitat i la llibertat que dóna el saber que no hi ha límits a la voluntat.

jueves, 18 de agosto de 2016

Sólo el que sueña es capaz de lograr lo imposible. / Només el que somia és capaç d'aconseguir l'impossible.



Hoy vengo a pedirte que sueñes, que el día sólo sea la prolongación de lo que la noche te regaló y el sol la luz que te muestre el camino para alcanzar tus sueños.
Quiero rogarte que no ceses en tu lucha por todo aquello que deseas, porque los deseos son el vehículo que alzarán a la meta.
Te invito a hacer de la esperanza tu horizonte, ya que sólo el horizonte te invitará cada día a avanzar, alcanzar tus sueños, cumplir tu deseos.
Porque sólo el que sueña es capaz de lograr lo imposible.

Avui vinc a demanar-te que somiïs, que el dia que només sigui la prolongació del que la nit et va regalar i el sol la llum que et mostri el camí per assolir els teus somnis.
Vull pregar-te que no deixis en la teva lluita per tot allò que desitges, perquè els desitjos són el vehicle que alçaran a la meta.
Et convido a fer de l'esperança el teu horitzó, ja que només l'horitzó et convidarà cada dia a avançar, assolir els teus somnis, complir el teu desitjos.
Perquè només el que somia és capaç d'aconseguir l'impossible.

miércoles, 3 de junio de 2015

Viajero del tiempo / Viatger del temps


Oculto a plena luz, acostumbrado a luchar contra las sombras a disparar al aire cuando ni la osada brisa se atreve a rozarte.
El tiempo ha posado sus lágrimas en tus hombros, mientras los años tatúan su sonrisa en las líneas de tu vida y el ala de tu sombrero te ayuda a viajar donde la memoria no alcanza.
En tu ropaje una historia, en tu fuerza el horizonte, en tu calma el amor... quien pudiera viajar en el tiempo para arropar el pasado aprendiendo a buscar el futuro y a amar el presente, cual manecilla del reloj que intemporal acaricia la eternidad.


Ocult a plena llum, acostumat a lluitar contra les ombres a disparar a l'aire quan ni l'agosarada brisa s'atreveix a fregar-te.
El temps ha posat les seves llàgrimes en les teves  espatlles, mentre els anys tatuen el seu somriure en les línies de la teva vida i l'ala de la teu barret t'ajuda a viatjar on la memòria no arriba.
En la teva vestidura una història, en la teva força l'horitzó, en la teva calma l'amor... qui pogués viatjar en el temps per abrigallar el passat aprenent a buscar el futur i a estimar el present, com maneta del rellotge que intemporal acaricia l'eternitat.

lunes, 2 de febrero de 2015

SI PUDIERA... / SI POGUÉS...




Si pudiera ser un instante, sería el alba, para poner a tu disposición todo un día de amor.
Si pudiera ser un objeto, sería un cáliz, para brindarte en mi corazón un hogar en el que vivir la eternidad.
Si pudiera ser un material, sería aire, para colarme por tu cabello hasta enredarme en él.
Si pudiera ser una fragancia, sería una palabra tuya, para alcanzar el infinito en un sólo suspiro.
Si pudiera... sería el horizonte... para poner a tus pies un mundo de sueños, fantasías e ilusiones en el que tu sonrisa fuese la llave que todo lo abre, tu mirada el espejo en el que la misma belleza se quisiera ver y tu alma el ave que siempre pueda volar.
Porque amar es regalar, te regalaría el alba, el aire, los sueños, fantasías e ilusiones que pudieran contener un suspiro de amor.



Si pogués ser un instant, seria l'alba, per posar a la teva disposició tot un dia d'amor.
Si pogués ser un objecte, seria un calze, per brindar-te en el meu cor una llar en el qual viure l'eternitat.
Si pogués ser un material, seria aire, per colar-me pel teu cabell fins a embullar-me en ell.
Si pogués ser una fragància, seria una paraula teva, per aconseguir l'infinit en un només sospir.
Si pogués... seria l'horitzó... per posar als teus peus un món de somnis, fantasies i il·lusions en el qual el teu somriure fos la clau que tot ho obre, la teva mirada el mirall en el qual la mateixa bellesa es volgués veure i la teva ànima l'au que sempre pugui volar. 
Perquè estimar és regalar, et regalaria l'alba, l'aire, els somnis, fantasies i il·lusions que poguessin contenir un sospir d'amor.

lunes, 26 de mayo de 2014

AMANECE / ES FA DE DIA


Amanece y huyes en el horizonte, perdiéndote en mi mirada cobijándote en mis recuerdos, esfumándote como aquello que nunca sucedióLlegan las luces del día y con ellas sólo el río resplandece ante mí, mil lágrimas de fortuna vertidas en la dicha, mil rosas de mayo bajo mis pies.Cuan bella noche abraza tu rostro hasta que el día ciega mis ojos, que efímero azahar perfuma la madrugada hasta reconquistar el día. Es fa de dia i fuges a l'horitzó, perdent en la meva mirada abrigant-te en els meus records, difuminant com allò que mai va succeirArriben els llums del dia i amb elles només el riu resplendeix davant meu, mil llàgrimes de fortuna abocades en la felicitat, mil roses de maig sota els meus peus.Bella nit que abraça teu rostre fins que el dia cega els meus ulls, que efímera flor perfuma la matinada fins reconquistar el dia.

domingo, 5 de mayo de 2013

FFELIZ DÍA DE LA MADRE / FELIÇ DIA DE LA MARE



Para ti, por ser la mano que recoge las lágrimas cuando el alma se torna agua, el agua que sacia la sed, la sed que hace grande a la persona, la grandeza del amor incondicional, el amor que nada espera, la espera en silencio, el silencio que más habla, la palabra que siempre reconforta.
Para ti, por ser el brazo en el que apoyarse cuando la vida golpea, el abrazo que cobija cuando el corazón se rompe, la sonrisa que ilumina el día cuando la noche invade el horizonte,  el horizonte que ofrece un futuro cuando el presente se rompe bajo los pies y el suelo que mantiene en la realidad cuando la fantasía se apodera de la mente.
Para ti, porque aun cuando ya te has  ido, eres el único recuerdo que la memoria no es capaz de borrar.
FELIZ DÍA DE LA  MADRE!

Per a tu, per ser la mà que recull les llàgrimes quan l'ànima es torna aigua, l'aigua que sadolla la set, la set que fa gran a la persona, la grandesa de l'amor incondicional, l'amor que gens espera, l'espera en silenci, el silenci que més parla, la paraula que sempre reconforta.
Per a tu, per ser el braç en el qual recolzar-se quan la vida copeja, l'abraçada que acull quan el cor es trenca, el somriure que il·lumina el dia quan la nit envaeix l'horitzó, l'horitzó que ofereix un futur quan el present es trenca sota els peus i el sòl que manté en la realitat quan la fantasia s'apodera de la ment.
Per a tu, perquè tot i que ja t'has anat, ets l'únic record que la memòria no és capaç d'esborrar.

FELIÇ DIA DE LA MARE!


martes, 1 de enero de 2013

UN AÑO NUEVO / UN ANY NOU



Sé que no tendré la felicidad eterna, pero si éste viaje  lo haces conmigo se que tendré una vida feliz.
Sé que en muchos momentos no será fácil avanzar, pero si  en mis pasos estás tú el camino se tornará paseo.
Sé que el sol no iluminará siempre los días, pero si permaneces conmigo  bajo la lluvia no existirá temor.
Sé que no siempre querré  lo que me espera, pero si es junto a ti se que amaré lo que tengo.

Sé que no tindré la felicitat eterna, però si aquest viatgi ho fas amb mi es que tindré una vida feliç.
Sé que en molts moments no serà fàcil avançar, però si en els meus passos estàs tu el camí es tornarà passeig.
Sé que el sol no il·luminarà sempre els dies, però si romans amb mi sota la pluja no existirà temor.
Sé que no sempre voldré el que m'espera, però si és al costat de tu es que estimaré el que tinc.


lunes, 17 de diciembre de 2012

Navidad / Nadal




No necesito más regalo en estos días que saber que estás a mi lado todo el año. No existe mayor presente que saberte en mi futuro, ni mejor pasado que el que tuve junto a ti.
Saber que existes es lo que da color a la Navidad , que cuando la lluvia me impide ver el horizonte tú despejas el cielo de nubes, que si el sol me ciega tu sombra me dará cobijo.
Quisiera regalarte el mundo, pero sólo puedo darte mi mundo. Poner a tus pies el universo, pero sólo puedo darte la luz que desprende mi ser cuando estás junto a mi. Ofrecerte  la eternidad, pero sólo puedo entregarte mi  vida.
Que tu vida sea una  infinita Navidad, llenando tus  días del amor que te proceso y  la felicidad que te deseo.

No necessito més regal en aquests dies que saber que estàs al meu costat tot l'any. No existeix major present que saber-te en el meu futur, ni millor passat que el que vaig tenir al  teu costat.
Saber que existeixes és el que dóna color al Nadal , que quan la pluja m'impedeix veure l'horitzó tu buides el cel de núvols, que si el sol m'encega la teva ombra em donarà recer.
Voldria  regalar-te el món, però només puc donar-te el meu món. Posar als teus peus l'univers, però només puc donar-te la llum que desprèn la meva ser quan estàs al costat de la meva. Oferir-te l'eternitat, però només puc lliurar-te la meva vida.
Que la teva vida sigui un infinit Nadal, omplint els teus dies de l'amor que et processo i la felicitat que et desitjo.


sábado, 10 de noviembre de 2012

MALETAS / MALETES



Llenas las maletas de aquellas viejas prendas que dan lastre a  tu vida, abandonado el dolor del pasado en el andén de tus días, perdiendo el equipaje del antiguo viaje en las cascadas de tus ojos, en el mar del tiempo perdido.
Libre de pesadas añoranzas, de recuerdos vacíos, de lágrimas  derramadas, llenando la mochila en éste nuevo viaje, navegando hacia el horizonte de vida que te ofrece el volver a creer, pisando la alfombra de esperanza que a tus pies pone de nuevo el amor.

Plenes les maletes d'aquelles velles peces que donen llast a la teva vida, abandonat el dolor del passat en l'andana dels teus dies, perdent l'equipatge de l'antic viatge en les cascades dels teus ulls, en el mar del temps perdut.
Lliure de pesades enyorances, de records buits, de llàgrimes vessades, omplint la motxilla en aquest nou viatge, navegant cap a l'horitzó de vida que t'ofereix el tornar a creure, trepitjant la catifa d'esperança que als teus peus posa de nou l'amor. 

domingo, 2 de septiembre de 2012

SI PUDIERA / SI POGUÉS



Si pudiera limpiar el aire, te regalaría el más bello cielo que la vista pudiera contemplar, la paz que el corazón anhela apresar.
Si pudiera darte la fuerza de las rocas, construiría para ti el palacio mas grande del mundo, en el que las penas no lograran penetrar.
Si pudiera poner a tus pies las estrellas, te ofrecería un horizonte en el que el dolor no existiera y la felicidad floreciera ante tus ojos.
Pero no puedo más que  estar a tu lado, y aun eso parece que el infinito se esfuerza por malograr.

Si pogués netejar l'aire, et regalaria el més bell cel que la vista pogués contemplar, la pau que el cor anhela capturar.
Si pogués donar-te la força de les roques, construiria per a tu el palau mes gran del món, en el qual les penes no aconseguissin penetrar.
Si pogués posar als teus peus els estels, t'oferiria un horitzó en el qual el dolor no existís i la felicitat florís davant els teus ulls.
Però no puc més que estar al teu costat, i àdhuc això sembla que l'infinit s'esforça per malmetre. 


miércoles, 15 de agosto de 2012

SIN TI / SENSE TU


Es en tu silencio donde vive mi verso, en tu aliento  donde mueren mis palabras, en tus labios donde crece el universo.
Es en tus ojos donde nace mi alma, en  tus lágrimas donde navega mi corazón, en tus mirada donde se alberga mi espíritu.
Es en las palabras  que callas donde  paseo  para encontrar mi alma, en las palabras que dices donde alzo mi vuelo para tocar el cielo.
Es en tu latido donde las líneas se convierten  en partitura, en tu corazón donde el ruido se torna música.

És en el teu silenci on viu el meu vers, en el teu alè on moren les meves paraules, en els teus llavis on creix l'univers.
És en els teus ulls on neix la meva ànima, en les teves llàgrimes on navega el meu cor, en les teves mirades on s'alberga el meu esperit.
És en les paraules que calles on passejo per trobar la meva ànima, en les paraules que dius on alço el meu vol per tocar el cel.
És en el teu batec on les línies es converteixen en partitura, en el teu cor on el soroll es torna música.


miércoles, 25 de abril de 2012

ESPERANZA / ESPERANÇA


Hoy esperanza es descubrir los sesenta segundos que esconde un minuto cuando estoy a tu  lado, atrapar todos los rasgos que la luz enfatiza en tu rostro para guardarlos en mi corazón, navegar  el océano mientras la luna crea en nosotros la más bella marea viva, contemplar la grandeza de la naturaleza cuando nuestros pasos reposan frente al televisor, permitir a nuestra historia acariciar nuevos capítulos, consentir al caprichoso Cronos jugar con nosotros.
Hoy esperanza es escuchar el viento en los cristales de nuestro  hogar, porque él nos concede la fuerza, alcanzar la luz de la farola, pues en ella reside nuestra meta, estar contigo en cada suspiro, porque el explica todo aquello que no es necesario decir, aquello que sólo es necesario vivir.

Avui esperança és descobrir els seixanta segons que amaga un minut quan estic al teu costat, atrapar tots els trets que la llum emfatitza en el teu rostre per guardar-los en el meu cor, navegar l'oceà mentre la lluna crea en nosaltres la més bella marea viva, contemplar la grandesa de la naturalesa quan els nostres passos reposen enfront del televisor, permetre a la nostra història acariciar nous capítols, consentir al capritxós Cronos jugar amb nosaltres.
Avui esperança és escoltar el vent en els cristalls de la nostra llar, perquè ell ens concedeix la força, aconseguir la llum del fanal, doncs en ella resideix la nostra meta, estar amb tu en cada sospir, perquè l'explica tot allò que no és necessari dir, allò que només és necessari viure.

miércoles, 18 de abril de 2012

LA ÚNICA GUERRA / L'ÚNICA GUERRA



Has cedido al tiempo la lucha por la meta que tu corazón agotado ha dejado perder.
Has dejado de soñar, concediéndole a la  engañosa realidad el poder de mostrar lo que el mañana deparará.
Has lanzado a las cenizas el fuego que creó la fuerza del universo, al silencio las palabras que crearon poemas, al desierto las lágrimas que quieres llorar, al mar el aire que te asfixia al pasar y al cielo el infierno que no quieres soltar.
La única guerra que no has de perder es aquella que libras contigo mismo, porque  de ella nace el día que te brinda la paz de vivir.


Has cedit al temps la lluita per la meta que el teu cor esgotat ha deixat perdre.
Has deixat de somiar, concedint-li a l'enganyosa realitat el poder de mostrar el que el demà oferirà.
Has llançat a les cendres el foc que va crear la força de l'univers, al silenci les paraules que van  crear poemes, al desert les llàgrimes que vols plorar, al mar l'aire que t'asfixia en passar i al cel l'infern que no vols deixar anar.
L'única guerra que no has de perdre és aquella que lliures amb tu mateix, perquè d'ella neix el dia que et brinda la pau de viure.

miércoles, 4 de abril de 2012

ANTES DE TI / ABANS DE TU



Antes de ti el silencio ensordecía mi alma, rompiendo  mis cimientos hasta hacer de mi corazón un desierto inhabitable, el sol, acunado entre nubes, dormía en el sopor de la desidia y la luna se fundía en la negra oscuridad. Sonreír era una costumbre tatuada en mi rostro y vivir una habilidad basada en la experiencia.
Hoy contigo el ruido se ha tornado melodía, permitiendo a mi alma danzar con mi corazón, elevando mi espíritu hasta acariciar el cielo y volar entre estrellas de felicidad. Sonreír es un reflejo de lo bello que se ha hecho vivir, y vivir la aventura que resulta cada día volverte a descubrir.


Abans de tu el silenci ensordia la meva ànima, trencant els meus fonaments fins a fer del meu cor un desert inhabitable, el sol, bressolat entre núvols, dormia en el sopor de la desídia i la lluna es fonia en la negra foscor. Somriure era un costum tatuada en el meu rostre i viure una habilitat basada en l'experiència.
Avui amb tu el soroll s'ha tornat melodia, permetent a la meva ànima dansar amb el meu cor, elevant el meu esperit fins a acariciar el cel i volar entre estels de felicitat. Somriure és un reflex del bell que s'ha fet viure, i viure l'aventura que resulta cada dia tornar-te a descobrir.


domingo, 18 de marzo de 2012

TODA UNA VIDA / TOTA UNA VIDA


Tan pequeña que con sólo una mano podía acogerte y con los dedos de esta abrazar tu diminuto ser, tan grande que con sólo una mirada me robaste el corazón, el alma y la voluntad.
Recuerdo como ascendías hasta dormirte en mi  espalda y como me despertabas con el más tierno cariño. Recuerdo a Petunia y sus cartas llenas de fantasía y las tardes de alianza en las que uníamos nuestras fuerzas contra los que se llaman adultos. Recuerdo las canciones que cantábamos como si fuéramos una sola y las películas que veíamos como dos almas gemelas. Pero lo que más recuerdo es tu mirada perdida en el viento, callando lo que pensabas, silenciado lo que pensabas.
Lloramos juntas las mismas lágrimas, reímos los mismos chistes (aun espero saber que le pasó al  loro con las naranjas), vivimos juntas todo aquello que la vida nos mostraba.
Eres el sol que ilumina mis días y la brisa que mantiene mi piel viva, eres la sangre que corre por mis venas y el latido que marca el ritmo de mi corazón, tus heridas sangran en mmi alma y tus alegrías dan sentido a mi vida, eres la confidente, la amiga, la sobrina… eres el tesoro que cualquier barco pirata desearía poseer.
Y hoy ya eres mayor, responsable de tus actos, pisas fuerte en tu silencio, acaricias el horizonte de esa vida que te anhela. Felicidades, y que la vida adulta me permita continuar a tu lado, disfrutando del regalo de ser tía.



Tan petita que amb només una mà podia acollir-te i amb els dits d'aquesta abraçar el teu diminut ser, tan gran que amb només una mirada em vas robar el cor, l'ànima i la voluntat.
Record com ascendies fins a dormir-te en la meva esquena i com em despertaves amb el més tendre afecte. Record a Petunia i les seves cartes plenes de fantasia i les tardes d'aliança en les quals uníem les nostres forces contra els quals es diuen adults. Recordo les cançons que cantàvem com si anéssim una sola i les pel·lícules que vèiem com dues ànimes bessones. Però el que més record és la teva mirada perduda en el vent, callant el que pensaves, silenciat el que pensaves.
Plorem juntes les mateixes llàgrimes, riem els mateixos acudits (àdhuc espero saber que li va passar al lloro amb les taronges), vivim juntes tot allò que la vida ens mostrava.
Ets el sol que il·lumina els meus dies i la brisa que manté la meva pell viva, ets la sang que corre per les meves venes i el batec que marca el ritme del meu cor, les teves ferides sagnen en la meva ànima i les teves alegries donen sentit a la meva vida, ets la confident, l'amiga, la neboda… ets el tresor que qualsevol vaixell pirata desitjaria posseir.
I avui ja ets major, responsable dels teus actes, trepitges fort en el teu silenci, acaricies l'horitzó d'aquesta vida que t'anhela. Felicitats, i que la vida adulta em permeti continuar al teu costat, gaudint del regal de ser tia.

domingo, 4 de marzo de 2012

ME GUSTA / M'AGRADA



Siendo apenas percibida por la suave luz que juguetea entre las sombras, dejando que el tiempo oculte su movimiento, otorgándome el silencio del que escucha. En el anonimato que sólo los fantasmas pueden lograr, mientras la vida transcurre ante sus ojos, dejo vagar los míos en el placer de contemplarte, en la bella delicadeza de acariciar  la brisa que desplazas en esa danza que llamas caminar, en el universo que  me regala  la fragancia de tus palabras, en la música, que sin saberlo, llena de melodía mis recuerdos.

Me gusta contemplarte, cuando ignoras que el mundo sabe de tu existencia,  volar entre   tus pestañas cuando se posan en el horizonte, caminar por tus labios cuando una sonrisa refleja la belleza que te rodea, navegar en tus lágrimas cuando el sol ciega tus ojos y llena de luz tu corazón. Me gusta contemplarte hasta olvidar que yo misma existo y encontrar tu rostro lleno de felicidad al descubrir mi mirada perdida en la tuya.



Sent amb prou feines percebuda per la suau llum que joguineja entre les ombres, deixant que el temps oculti el seu moviment, atorgant-me el silenci del que escolta. En l'anonimat que només els fantasmes poden aconseguir, mentre la vida transcorre davant els seus ulls, deixo vagar els meus en el plaure de contemplar-te, en la bella delicadesa d'acariciar la brisa que desplaces en aquesta dansa que crides caminar, en l'univers que em regala la fragància de les teves paraules, en la música, que sense saber-ho, omple de melodia els meus records.

M'agrada contemplar-te, quan ignores que el món sap de la teva existència, volar entre les teves pestanyes quan es posen en l'horitzó, caminar pels teus llavis quan un somriure reflecteix la bellesa que t'envolta, navegar en les teves llàgrimes quan el sol encega els teus ulls i plena de llum el teu cor. M'agrada contemplar-te fins a oblidar que jo mateixa existeixo i trobar el teu rostre ple de felicitat en descobrir la meva mirada perduda en la teva. 


miércoles, 15 de febrero de 2012

LA VIRTUD DEL DEFECTO / LA VIRTUT DEL DEFECTE


He Pintado la sinceridad de pasión y le he llamado “ser visceral” para contarte a gritos lo mucho que significas para mí.
He creado un lienzo de la rutina y le he llamado “no me gustan los improvistos” porque quisiera regalarte un mundo en el que el dolor no existiera.
He buscado un lugar entre la multitud y le he llamado “soledad”  para que cuando necesites un espacio en el que ser tu misma tengas en mi tu hogar.
He formado un horizonte lleno de las más ásperas texturas y le he llamado ser “agria” para que tu  tacto conozca lo que tu corazón jamás será capaz de albergar.
He luchado por la verdad personal y le he llamado “soberbia” porque es en ella en la que te veo luchar por tu propia verdad.
He guardado en mi memoria cada arañazo recibido y le he llamado “rencor” para que la historia que he vivido pueda mostrarme en cada paso la experiencia del saber.
Para aquellos que confían a diario en que un defecto es sólo una virtud llevada al extremo y el extremo un paraíso del que salir para crecer.

He Pintat la sinceritat de passió i li he cridat “ser visceral” per explicar-te a crits el molt que signifiques pel mi.
He creat un llenç de la rutina i li he cridat “no m'agraden els “improvistos” perquè volia regalar-te un món en el qual el dolor no existís.
He buscat un lloc entre la multitud i li he cridat “solitud” perquè quan necessitis un espai en el qual ser la teva mateixa tinguis en la meva la teva llar.
He format un horitzó ple de les més aspres textures i li he cridat ser “agra” perquè el teu tacte conegui el que el teu cor mai serà capaç d'albergar.
He lluitat per la veritat personal i li he cridat “supèrbia” perquè és en ella en la qual et veig lluitar per la teva pròpia veritat.
He guardat en la meva memòria cada esgarrapada rebuda i li he cridat “rancor” perquè la història que he viscut pugui mostrar-me en cada pas l'experiència del saber.
Per a aquells que confien diàriament que un defecte és només una virtut portada a l'extrem i l'extrem un paradís del que sortir per créixer.